La instal.lació "200.000 ò més" de l´artista holandés Hanno de Man pot suggerir, a primera vista, afinitats amb l´estètica disco, les llums de Las Vegas o pixelats digitals.
Per aquest motiu, el seu treball se situa a la frontera entre el no-art i l´ART. Minimalista i maximalista a la vegada, degut a la manca de figuració.
El treball de Hanno de Man apunta a la façana buida de la cultura popular: no-art, decoració? al mateix temps que es refereix a l´increment de digitalització que regeix el món d´avui dia: la pixelització.
"200.000 ò més" força a redefinir el concepte d´ART majúscul per uns instants.
La instal.lació questiona aquest concepte i demostra la fina linia entre ART MAJÚSCUL i art minúscul. L´espectador té la paraula.
El treball de Hanno de Man enfatitza l´espai que l´acull: d´una forma simple i efectiva, obliga a l´espectador a "sentir" l´espai, que es troba literalment il.luminat.
La qualitat d´aquesta instal.lació no radica en el virtuosisme de l´artista amb el pinzell, sino en la interacció entre el tractament conceptual minimalista i el cervell de l´espectador.
En les pintures que completan la instal.lació, l´actualitat es barreja espontàniament amb l´història. La fascinació que l´artista sent pels vells mestres i les seves tècniques és paral.lela al seu coneixement de la cultura popular occidental: cartoons, pel.licules, grafitti corporatiu i art urbà.
Referències sincronitzades a l´història de l´art i la cultura popular igualen i conecten els diferents elements i les diferents tècniques presents en la instal.lació de forma totalment insòlita.
Because of this, his work balances on the border between non-art and ´Art. Minimal and yet maximal, due to its lack of figuration.
It referres to the shallow façade of popular culture (Non art, decoration?) but at the same time it also referres to the ever increasing digitalization behind our world today: pixelization.
"200.000 or more" forces the viewer to redefine Art for a moment.
The installation questions the concept of High Art, the border between High and low. It´s up to the viewer.
Hanno de Man´s work also emphasizes the space which it is guest to: it allows you in a very simple but effective way to actually ´feel´the space. It´s literally highlighted.
The quality of this installation lays not in the virtuoso manual skills of the artist, but in the interaction between the minimal concept-treatment and the brain of the viewer.
There are also paintings to be seen: suddenly history mixes with contemporary issues.
The artist´s fascination with the old masters and their techniques go alongside with elements from popular culture: cartoons, movies,"corporate grafitti" and urban art.
Quoting art history and popular culture at the same time, equals and connects these different elements and techniques in a very unusual way.